HIBRIDACIÓ
Una hibridació és l’encreuament entre dos individus de manera controlada. És important remarcar que els individus han de ser de la mateixa espècie. L’objectiu és combinar els al·lels dels dos parentals en un sol genotip, d’un nou individu, que serà l’híbrid. En el cas d'espècies autògames els híbrids es construeixen generalment a partir de l'encreuament entre dues línies pures, obtingudes per autofecundacions successives.
En el nostre cas d’estudi, utilitzarem la tomaquera, la qual és una espècie hermafrodita i es reprodueix per autogàmia (autofecundació). Per aquest motiu, utilitzem el següent procediment per poder realitzar hibridacions. Els individus anomenats parentals els diferenciarem de la següent manera: l’individu o individus receptors dels pol·len i per tant els que formaran el fruit, l’anomenarem individu O; i el donador de pol·len, individu P. Per obtenir l’híbrid cal eliminar els estams de la flor receptora (individu O), obtenir el pol·len de la flor de l’individu P, i posteriorment disposar-lo sobre el pistil de l’individu O.
PROCEDIMENT
EMASCULACIÓ
Per realitzar una emasculació necessitem l’individu O, pinces, etiquetes, “espàtula” i opcionalment una lupa.
L’elecció de la flor adequada és imprescindible per realitzar una correcta hibridació: una flor de tomàquet “madura” (Figura 2) contindrà els òvuls receptius per la fecundació però també el pol·len, i com es tracta d’una flor “hermafrodita”, es podria haver autofecundat, fet que hem d'evitar. En cas contrari, si escollim una flor immadura (Figura 1), serà difícil que el nostre encreuament qualli. Per aquestr motiu és essencial escollir la flor receptora (individu O) en el moment òptim de maduresa (Figura 3).
Figura 1. Flor incipient (immadura).
Figura 2. Flor massa madura per hibridar.
Figura 3. Flor adequada per emascular.
Abans de començar, és necessari etiquetar la flor que anem a hibridar, on anotarem prèviament l’individu amb el que el creuarem, és a dir, anotar només l’individu P (és important fer-ho en aquest moment, perquè així reduïm els moviments de la flor després de disposar el pol·len, evitant que es malmeti).
Comencem traient capa a capa les estructures de la flor que ens trobem fins arribar al pistil (Vídeo 1). Treure els sèpals, encara que tècnicament no influeixen en la reproducció, ens permetrà marcar la flor i assegurar-nos que aquella l’hem hibridat, diferenciant-la de la resta de flors de la inflorescència. Amb les pinces pessiguem el sèpal i l’estirarem suaument, paral·lelament i en sentit a la tija. Repetim l'operació sèpal a sèpal fins arribar a la següent capa, els pètals, amb els que procedirem amb la mateixa tècnica.
Seguidament trobarem els estams, units al calze de la flor i longitudinalment entre ells, formant un con. El color que observarem és entre verd i llima (si fos groc seria indicador de flor massa madura i possiblement ja autofecundada, per tant la descartaríem). Per extreure els estam resseguim, amb l’ajuda de les pinces, la línia que de separació de cada estam, fins poder pessigar-lo i estirar suaument cap a d'alt. Hem de tenir cura de no tocar el pistil, disposat al centre i d’un color semblant. Finalment ja tindrem la flor de l’individu O emasculada.
Vídeo 1. Emasculació d'una flor de tomaquera (individu O, receptor).
EXTRACCIÓ POL·LEN
A continuació, canviarem les pinces per una espàtula i treballarem en l’individu P. D’aquest necessitem escollir una flor ja madura (Figura 2). Aquesta la podrem agafar per treballar més comodament, ja que treballem a una escala petita i hem de ser precisos.
Agafem la flor i apartem els pètals i sèpals, i podrem observar els estams, ja madurs i de color groc (vídeo 2). Trobarem la mateixa disposició que en l'emasculació, on el pol·len estarà disposat verticalment i en paral·lel al pistil. Per accedir-hi, amb ajuda de l'espàtula en posició vertical, separarem dos estams per les seves unions laterals per obrir-nos pas. Posteriorment, podrem introduir l’espàtula horitzontalment, començant a prop del calze i cap a dalt, constrènyer moderadament per aconseguir arrossegar el pol·len dels estams i que ens quedi a la superfície de l'espàtula. En aquest pas no ens hem de preocupar del pistil, ja que aquesta flor només l’utilitzarem per obtenir-ne el pol·len. Si procedim correctament observarem el polsim blanc a la punta de l’espàtula, el qual hem de tenir cura de no perdre.
HIBRIDACIÓ
Seguidament, anem cap a la flor de l’individu O que havíem etiquetat i emasculat anteriorment. Meticulosament, girem suaument la flor col·locant el pistil cap per avall, facilitant el contacte amb el pol·len (vídeo 3). Apropem l'espàtula amb el pol·len i suquem un parell de vegades el pistil contra aquesta. També podem arrossegar-lo en sentit a la espàtula per maximitzar el contacte entre els dos. Al finalitzar, deixem anar suaument la flor.
Si la hibridació ha funcionat ens els següents dies veurem com augmenta la mida de l’ovari produint-se la fructificació; sinó, veurem com vira a color groguenc inclosa la part més pròxima de la tija, fins que finalment es panseix i cau.