EXERCICIS

( a ) Calcula les freqüències observades de cada fenotip

Tal com apareix ressaltat a la figura, a la F2 es produeix una segregació 35:15 pel caràcter (freqüències fenotípiques: 35/50 fulla normal; 15/50 fulla de patata).

(b) Identifica les possibles hipòtesis que hem de contrastar per determinar el control genètic del caràcter.

A la F2 observem 2 classes fenotípiques (fulla normal vs. fulla de patata), per la qual cosa el nostre fenotip pot estar controlat per 1 gen (herència dominant, rati 3:1) o per dos gens actuant epistàticament (epístasi recessiva duplicada, rati 9:7; epístasi dominant duplicada, rati 15:1; epístasi dominant recessiva, rati: 13:3).

(c) Proposa el control genètic del caràcter i valida'l mitjançant el test de khi quadrat (χ²).

Un cop hem identificat les possibles hipòtesis pel control genètic del caràcter, calculem les freqüències esperades per cada hipòtesi (veure taula inferior). Com podem observar, la proporció que sembla ajustar-se més a la nostra freqüència observada (35 individus fulla normal, 15 individus fulla patata) és la 3:1, que correspon amb el control genètic per un gen i herència dominant.

Un cop hem identificat el control més plausible, haurem de contrastar la nostra hipòtesi amb el test de khi quadrat, segons es presenta a continuació:

Comprovem que el valor de khi quadrat es troba per sobre el llindar de significació, emprant 1 grau de llibertat (graus de llibertat = n-1= 2 fenotips -1= 1). Com podem observar, el nostre valor de khi quadrat ens indica 0,50 < χ^{2 (teòrica)} < 0,30, és a dir que la probabilitat de que la desviació entre valors observats i esperats es degui a l’atzar és d’entre el 30 i el 50%, molt per sobre del llindar de significació estadística, que fixem en 0.05. Assumim, doncs que la distribució observada s’ajusta a l’esperada i que podem acceptar l’herència dominant com el mètode de control genètic del nostre caràcter.

(a) Calcula les freqüències observades de cada fenotip.

Tal com apareix ressaltat a la figura, a la F2 es produeix una segregació 48:2 pel caràcter (freqüències fenotípiques: 48/50 fulla normal; 2/50 fulla de patata).

(b) Identifica les possibles hipòtesis que hem de contrastar per determinar el control genètic del caràcter.

A la F2 observem 2 classes fenotípiques (fulla normal vs. fulla de patata), per la qual cosa el nostre fenotip pot estar controlat per 1 gen (herència dominant, rati 3:1) o per dos gens actuant epistàticament (epístasi recessiva duplicada, rati 9:7; epístasi dominant duplicada, rati 15:1; epístasi dominant recessiva, rati: 13:3).

(c) Proposa el control genètic del caràcter i valida'l mitjançant el test de khi quadrat (χ²).

Un cop hem identificat les possibles hipòtesis pel control genètic del caràcter, calculem les freqüències esperades per cada hipòtesi (veure taula inferior). Com podem observar, la proporció que sembla ajustar-se més a la nostra freqüència observada (48 individus fulla normal, 2 individus fulla patata) és la 15:1, que correspon amb el control genètic per dos gens i epístasi dominant duplicada.

Un cop hem identificat el control més plausible, haurem de contrastar la nostra hipòtesi amb el test de khi quadrat, segons es presenta a continuació:

Comprovem que el valor de khi quadrat es troba per sobre el llindar de significació, emprant 1 grau de llibertat (graus de llibertat = n-1= 2 fenotips -1= 1). Com podem observar, el nostre valor de khi quadrat ens indica 0,70 < χ^{2 (teòrica)} < 0,50, és a dir que la probabilitat de que la desviació entre valors observats i esperats es degui a l’atzar és d’entre el 50 i el 70%, molt per sobre del llindar de significació estadística, que fixem en 0.05. Assumim, doncs que la distribució observada s’ajusta a l’esperada i que podem acceptar l’epístasi dominant duplicada com el mètode de control genètic del nostre caràcter.

(a) Calcula les freqüències observades de cada fenotip.

Tal com apareix ressaltat a la figura, a la F2 es produeix una segregació 41:9 pel caràcter (freqüències fenotípiques: 41/50 fulla normal; 9/50 fulla de patata).

(b) Identifica les possibles hipòtesis que hem de contrastar per determinar el control genètic del caràcter.

A la F2 observem 2 classes fenotípiques (fulla normal vs. fulla de patata), per la qual cosa el nostre fenotip pot estar controlat per 1 gen (herència dominant, rati 3:1) o per dos gens actuant epistàticament (epístasi recessiva duplicada, rati 9:7; epístasi dominant duplicada, rati 15:1; epístasi dominant recessiva, rati: 13:3).

(c) Proposa el control genètic del caràcter i valida'l mitjançant el test de khi quadrat (χ²).

Un cop hem identificat les possibles hipòtesis pel control genètic del caràcter, calculem les freqüències esperades per cada hipòtesi (veure taula inferior). Com podem observar, la proporció que sembla ajustar-se més a la nostra freqüència observada (41 individus fulla normal, 1 individus fulla patata) és la 13:3, que correspon amb el control genètic per dos gens i epístasi dominant i recessiva.

Un cop hem identificat el control més plausible, haurem de contrastar la nostra hipòtesi amb el test de khi quadrat, segons es presenta a continuació:

Comprovem que el valor de khi quadrat es troba per sobre el llindar de significació, emprant 1 grau de llibertat (graus de llibertat = n-1= 2 fenotips -1= 1). Com podem observar, el nostre valor de khi quadrat ens indica 0,95 < χ^{2 (teòrica)} < 0,90, és a dir que la probabilitat de que la desviació entre valors observats i esperats es degui a l’atzar és d’entre el 90 i el 95%, molt per sobre del llindar de significació estadística, que fixem en 0.05. Assumim, doncs que la distribució observada s’ajusta a l’esperada i que podem acceptar l’epístasi dominant i recessiva com el mètode de control genètic del nostre caràcter.